Torna el turisme internacional

Després d’un mes de març sense veure el sol i d’un abril iniciat amb fred d’hivern, a poc a poc es recuperen les temperatures i la situació econòmica (indústria del sol), malgrat la guerra i les seves conseqüències, amb inflació per a tots i increment de costos per les empreses, anem millorant: el turisme urbà, ara en diuen visitants ocasionals, ha tornat.  Són joves o no tant, amb ganes de visitar la ciutat, de gaudir i de practicar l’esport, mitja marató i diferents curses, ciclisme per Collserola i el seu entorn i com no, per la ciutat, amb surfistes que gaudeixen de les onades, amb el Barça femení aconseguint el Rècord Guinness d’assistència, omplint el “spotify“, Camp Nou, etc.

Els salons, Alimentària i Hostelco han tornat amb èxit i la ciutat inicia la recuperació de les seves activitats econòmiques professionals, la congestió es fa habitual, especialment a l’hora d’entrar i circular per l’inaugurat túnel de les Glòries.

La Setmana Santa marcarà l’inici de la temporada turística internacional. De moment el 83% dels hotels entren en funcionament. En el cas de Barcelona podríem posar com a títol: “Inflació sí, però recuperació també“. És obvi que notícies com la de la Copa Amèrica o Copa de l’Amèrica, aconseguida amb l’acord institucional, serà un ajut clau per recuperar imatge i autoestima a més d’enfortir el posicionament internacional com a ciutat capdavantera en el món de l’esport i, ara específicament, en el nàutic. Cal afegir també l’anunciada rehabilitació de l’antic Palau d’Esports del carrer Lleida. Ara es convertirà en un centre tecnològic d’especialitat contribuint a l’abans esmentat posicionament.

De l’àmbit local passem al global, aquest molt afectat per la invasió i també pel confinament total d’importants ciutats xineses. Es posa de manifest que la vacunació no es va generalitzar per a totes les edats, és a dir, no va arribar a tothom i ara es paguen les conseqüències, especialment en la paralització de la producció industrial i, per tant, en les exportacions i, en definitiva, en el creixement del PIB de la primera fàbrica del món i tractor de la resta.

La situació econòmica és preocupant a tots els continents. Recordem que Ucraïna era considerada com el “Graner d’Europa i del món“, la major part dels països eren importadors de la seva matèria primera: el blat. Tots ells estan afectats per la manca de productes de primera necessitat i per l’increment de preus. Estem pendents de la data en què s’iniciarà la pujada dels tipus d’interès oficials dels Bancs Centrals, dels seus percentatges i també de quantes vegades ho faran en l’any que som, és a dir, en el 2022.

Mentrestant els estímuls monetaris aniran baixant i desapareixent i ens trobarem amb dificultats per a poder finançar el dèficit públic de determinats estats, com és el cas de l’estat espanyol. Està clar que els tipus d’interès dels préstecs de la banca privada estan pujant i que també ho fa l’euríbor de les hipoteques variables. Les borses, des de primers d’any, amb la inflació i després amb la guerra, ho passen malament. Tant la renda fixa com la variable trontollen. La fixa veu com els interessos del deute van pujant i la variable, molt afectada per la inflació, per la pujada del tipus i per una recuperació econòmica que no va el ritme previst inicialment. Quan la inflació estigui controlada i assumits els nous tipus, és d’esperar que l’estabilitat retorni als actius financers.

Les dades macro del primer trimestre són bastant inferiors a les previstes inicialment i, això implica que les previsions del creixement per l’any, tant del PIB com del dèficit, es revisin a la baixa i a l’alça respectivament. Aquest és el cas espanyol i de molts altres països del món. Cal tenir en compte que els més afectats són els que el seu deute és superior al PIB anual.

En el mes d’abril s’ha recuperat bona part de la confiança del consumidor, s’ha incrementat la mobilitat de les persones i la Setmana Santa ens ha portat el retorn del turisme internacional i, molt especialment a Barcelona. Les xifres són prou bones i la despesa molt acceptable, més en el sector serveis, en general, que en el comerç en particular.

Com és habitual i recurrent s’han repetit les protestes d’aquells col·lectius que estan en contra del turisme, els quals es fan sentir i són escoltats per part dels responsables municipals. El que cal és complir amb tres condicions bàsiques: ordre, seguretat i neteja. Responsabilitats del municipi a les quals cal afegir les ordenances d’usos que garantissin el bon ús de les activitats econòmiques i la convivència ciutadana.

Quan les perspectives en relació al consum intern no són favorables, és una bona notícia la recuperació del consum internacional. Una vegada més el turisme ajudarà a compensar la previsible baixada del consum i es convertirà en el miracle esperat després del Covid.

Una altra bona notícia ens ve dels hubs tecnològics, de les empreses de start up que escullen la capital catalana per desenvolupar la seva activitat a escala global; indicatiu del potencial que s’endevina a la ciutat amb la corresponent creació de llocs de treball de qualitat.

Al Regne Unit, estan preocupats per les botigues tancades en els eixos prime de les ciutats. Es veu que ells valoren el continuo comercial i la imatge que es transmet quan un carrer comercial per atractiu per manca d’establiments oberts al públic: d’aquí, d’allà i de més enllà. És a dir, la llei obligarà als propietaris que tinguin l’establiment sense llogar durant sis mesos a posar en subhasta el local i, el millor postor serà el nou llogater. La mesura pretén l’accés del comerç local als eixos prime de les ciutats. No hi ha cap mena de dubte que la mesura és innovadora i imaginativa, especialment quan ve d’un país molt lliberal.

Per finalitzar, afirmaren que la micro no pinta malament. Cal valorar allò que tenim; i tenim moltes coses que ens diferencien dels altres. Ara és el moment de compartir idees i projectes i de competir en condicions d’igualtat. Som-hi.

Santi Pagés

Economista