Les vendes prou bé, però els beneficis a la baixa

Per fi tindrem pressupostos a Catalunya; 41.000 milions d’euros, un 8% de creixement. Es millora la sanitat en un 11% i l’educació en valor absolut, i es disposarà de més diners per millorar les infraestructures bàsiques del país a les quals cal afegir l’Aeroport de Barcelona, el Quart Cinturó i el permís pel Hard Rock de Tarragona.

El Departament d’Empresa i Treball tindrà una partida pressupostària extra per la reindustrialització verda dins del pacte nacional per la Indústria. Però en general, els ciutadans amb domicili fiscal a Catalunya no aconseguiran que es tingui en compte la inflació en la seva participació comunitària en l’escala de l’IRPF i, a més, es mantenen els impostos cedits, Successions – Donacions i Patrimoni considerats com un greuge en comparació amb altres comunitats de la resta de l’Estat.

Les dades del tancament de l’any 2022, tant les macros com les micros són prou bones.  Ens referim al creixement del PIB, ocupació, atur, exportacions, inflació, turisme internacional i beneficis empresarials entre d’altres, sempre en comparació amb l’any anterior i amb la resta de països de l’euro zona i de la Unió Europea.

Les dades de l’atur continuen sent massa elevades, prop dels 3 milions i el 13,1% de la població activa. El difícil accés al món del treball per part dels joves – atur juvenil – continua vigent i ara cal afegir-hi la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que provoca un canvi d’actitud en el consum de les famílies, avui dia millor dir de las llars.

En els beneficis empresarials es produeixen diferents situacions; per un cantó les empreses que gaudeixen d’una situació oligopolística en el mercat han vist com milloraven els seus resultats degut a la inflació, preus amunt i beneficis creixents. D’altres havien reduït costos d’explotació i serveis als clients, però amb la pujada dels tipus per part dels bancs centrals han crescut els seus resultats de manera molt significativa.

En el món de l’empresa que competeix en condicions normals, s’ha produït una situació diferent de les anteriors; la facturació ha crescut, la inflació ha ajudat a fer-la créixer, juntament amb el bon comportament del consum. Però els beneficis s’han reduït pel desbordat creixement dels costos d’explotació, lloguers inclosos, juntament amb els del finançament del circulant. En definitiva, són temps nous per a les empreses que competeixen en el mercat, però molt especialment per les del món del retail, és a dir, competència brutal entre elles, a la que cal incorporar-hi les del món on line a escala global, però actuant localment.

El gran repte per l’any 2023, passa per reduir costos de gestió. És fàcil dir-ho i molt difícil fer-ho. I diferenciar-se de la competència pels productes i pels serveis que ofereixin als seus clients actuals i futurs, és obvi que la digitalització els ajudarà a fer realitat els objectius, però cal l’ajut de l’ordenació per evitar la competència deslleial i les posicions de domini.

Les exportacions en el 2022 tanquen en xifres rècord, més del 30% del PIB, 389.000 milions d’euros. La inflació una vegada més ajuda, però les importacions encara creixen més i l’índex de cobertura tanca en un 71%. Els preus dels productes energètics en tenen la culpa. Catalunya continua sent en exportacions la comunitat autonòmica capdavantera, representant el 25% de la totalitat de l’Estat.

La inflació en el mes de gener a l’Eurozona es queda en el 8,6%, una rebaixa de 6 dècimes. La d’Espanya ha repuntat dues dècimes, 5,9%, els 20 cèntims per litre han influït i la rebaixa de l’IVA en determinats productes alimentaris ha resultat insignificant, l’alimentació continua a l’alça i les rebaixes no han tingut gran influència.

En el pressupost de les despeses de la família, de la llar, les relacionades amb l’alimentació agafen el protagonisme, és a dir, guanyen participació, quota de mercat. Això vol dir que la resta de sectors es veuen afectats en sentit negatiu, és a dir, van a la baixa, llevat de les despeses energètiques, responsables del canvi d’actitud dels consumidors.

Els índexs de situació econòmica del febrer del 2023, els PMI, tant a l’Eurozona com als  EUA, milloren de manera important. Estaven per sota del 50 i el superen de manera ostensible. Això vol dir que els bancs centrals poden lluitar contra la inflació pujant els tipus sense patir per la conjuntura econòmica, és a dir, per una possible recessió que s’allunya. La FED anuncia que els continuarà pujant.

El turisme internacional des de principi d’any a Catalunya va bé, més d’un milió han vingut procedents d’aeroports de fora de l’Estat, recordem que la temporada s’inicia, de fet, a partir del mes de març, en el cas de Barcelona els Congressos de febrer, molt relacionats amb el món audiovisual i tecnològic, han aconseguit xifres de visitants i de despesa prou significatives malgrat l’absència per motius geopolítics de visitants procedents de països afectats per la guerra i pel confinament.

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, cadascú dins de les seves competències, treballen per posar al dia les normatives que es fan necessàries a conseqüència de la innovació disruptiva que va provocar l’aparició i creixement del món on line en el seu territori. Per part de la Generalitat, el govern ha aprovat la memòria de l’avantprojecte de Llei de Comerç i Serveis que posa al dia la llei d’agost del 2017 i, per part del municipi, una vegada passades les eleccions, veurem la posada en marxa de la nova ordenança referent a la distribució urbana de mercaderies -DUM- i molt especialment, la de la paqueteria a domicili del consumidor. Una vegada més direm que l’ordenació és bàsica pel bon i lleial funcionament de les activitats econòmiques terciàries en el territori. Però res és fàcil a l’hora de vetllar per l’interès general.

Per acabar, puntualitzarem la preocupació sorgida en els darrers temps, és a dir, vendre i facturar més i guanyar menys, amb altres paraules, vendes bé i beneficis a la baixa. Per tant, cal reduir costos de funcionament, cal diferenciar-se de la competència i cal innovar. No serà gens fàcil, però compartir per competir segueix vigent. Som-hi.

Santi Pagés

Economista