Iniciem el ritme de recuperació

Com els bolets a la tardor, moltes són les dades macro que van apareixent. Però les útils són les interanuals. Les altres, perdoneu, però crec que serveixen per ben poca cosa.

Com podíem suposar, de recuperació en el primer trimestre del 2021, res de res. El que ens hauria de preocupar són les dades d’inflació del que portem d’any. En el mes d’abril hem arribat al 2,2 % en un període en el que el consum privat està molt aturat. El culpable principal és el rebut de la llum; doncs els productes essencials es mantenen competitius. Hauríem de felicitar a les empreses que formen part de la cadena alimentària, en tots els seus esglaons.

La preocupació ens vindrà quan la demanda s’activi, ja que les matèries primeres com el coure, el liti, el petroli i els denominats components, entre d’altres, estan disparats en els mercats d’origen i, en algun moment de l’any, quan el consum privat agafi ritme, ho veurem repercutit en el preu del productes manufacturats. Tan els fabricats aquí, com els d’importació.

Tornen a revisar el dèficit previst per aquest any 2021. Ho fan a l’alça. Del 7,7 % passa al 8,4 %. En definitiva, més deute incorporat al molt que ja es tenia. Recordem 1,2 bilions d’euros i el 125 % del PIB, com a mínim. Les dades de la inflació en el mes d’abril a EUA han encès el semàfor vermell. S’esperava un màxim del 3,6 % i ha arribat el 4,2%. Podríem dir que forma part del denominat efecte xampany i, es te l’esperança que es vagi reconduint en el transcurs de l’any. Tinguem present que inflació i tipus d’interès dels Bancs Centrals haurien d’anar paral·lels, però ens diuen que fins que la recuperació no es faci realitat, els tipus es mantindran molt baixos (FED) i negatius (BCE). En el mateix mes d’abril els analistes preveien que es crearien 1.200.000 llocs nous de treball a EUA, però la realitat és que no han arribat als 280.000. És a dir, recuperació sí, però sense mantenir el ritme inicial.

A Europa anem més lents, tant pel que fa a la vacunació com en aixecar les mesures de confinament. Els índexs de producció industrial van millorant i les exportacions es recuperen, però també s’haurien de resoldre problemes puntuals de cada Estat i del conjunt de països de la Unió: atur dels joves, economia submergida, tractament fiscal de les grans empreses, re industrialització i industria 4.0, feines de valor afegit, economia verda, desigualtats entre estats i dins d’ells, i aquí ajuts directes a les empreses, estalvi forçat i recuperació del consum, balança comercial, de serveis i per compte corrent, deute de l’estat, ERTOs i EREs, és a dir, atur real i el seu tractament, pensions i el seu finançament, passaport sanitari i turisme internacional, creuers i Congressos entre d’altres tipus d’aglomeracions i, òbviament l’harmonització fiscal tan necessària entre els diferents Estats i dins dels països. En definitiva feina llarga, a més de la que ens preocupa al nostre sector, em refereixo a la digitalització i a l’e-comerç i, molt concretament a les actuacions de les grans plataformes digitals amb seu social a estats que els ofereixen avantatges fiscals en perjudici de la resta que formen part de ple dret de la Unió Europea.

Per fi a Catalunya tenim President, Govern i canvi de Consellers i Conselleres, doncs els departaments d’un partit passen al partit de coalició i a l’inrevés. Molta feina a fer. Però primer cal agrair als sortints la tasca realitzada en una etapa totalment imprevista i nova per a tothom, amb molts problemes i tots de difícil solució, amb un Departament responsable, el d’Empresa i Coneixement, amb un pressupost insuficient, que ve de lluny, per a poder ajudar a salvar empreses. Recordem que són les creadores de riquesa i ocupació.

Val a dir que nosaltres formem part del terciari de l’economia i estem en contacte directe amb el consumidor, en genèric. En el quadre macroeconòmic la nostre activitat es veu reflectida en el consum privat i, quan vagin apareixen les dades reals del 2020 i les del 2021, ens adonarem de la importància del nostre sector i de la necessitat d’ordenació i promoció que requereix.

Per acabar, ara toca veure el got mig ple. El pitjor ha passat i entrem en una nova etapa en la que els ajuts directes (993 milions d’euros) i els fons europeus Next Generation han d’arribar el més aviat possible. Però també cal un govern coherent, cohesionat, preparat i eficaç per aconseguir el ritme de recuperació que les empreses, treballadors (col·laboradors) i ciutadans, en general, es mereixen. Ràpid, ràpid, vinga, vinga! Ens en sortirem. L’estiu ajudarà. Recordem compartir (tots plegats) per competir, ara més que mai. Som-hi.

Santi Pagés

Economista