Final d’any i bon any 2023

Desembre el mes més esperat de l’any, per a les famílies, pels restauradors i, molt especialment, pel sector del comerç tant l’urbà com on line. L’urbà depèn de les ganes de sortir a gaudir de la ciutat per part dels ciutadans i l’on line dependrà de les ofertes i promocions, és a dir, dels preus que ofereixin, però també de tots aquells que prefereixen, per comoditat, fer les compres des de casa, des del lloc de treball i també no els hi fa cap recança que es congestioni el tràfic, que es contamini el medi ambient i que els repartidors a domicili estiguin mal pagats.

La inflació a Espanya es va contenint per sota del 7 % i les pensions es preveu que pugin un 8,5 %, però també afectarà les retencions de l’IRPF. No sembla molt just tenint en compte que l’esmentat Impost de la Renda no s’ha deflactat per la inflació.

El mes de novembre, el del Black Friday, uns s’han tret estocs, altres han reduït marges i per la majoria poca cosa. Això sí, ara és un mes de vendes en el calendari i un avançament de les compres de la llarga campanya de Nadal i Reis.

Les dades macro que van apareixent ens poden portar a un cert optimisme, tant les de l’Eurozona com les del continent americà. La inflació es va contenint i el sector serveis és el que impulsa l’economia. A la Xina, tant la sanitat com l’economia no van gens bé; per un cantó el confinament (Covid), per l’altre el creixement. Aquest es veu perjudicat per la reducció de la producció industrial i per les exportacions, molt per sota del que preveien els analistes. En definitiva, el motor industrial del món, la fàbrica, no recupera les expectatives de creixement i és un hàndicap pel creixement global, però a la vegada, és un estímul per la reindustrialització de l’Eurozona i, molt específicament per Catalunya, que cal que la indústria s’apropi al 21 % del PIB.

Els bancs centrals són els que marquen el ritme de l’activitat econòmica, no únicament pel que fan, sinó pel que diuen que continuaran fent el 2023. La lluita contra la inflació és prioritària, però com l’activitat econòmica va millor del que s’esperava i la creació de llocs de treball també ho fa, aleshores els anuncis de pujada de tipus afecten directament als actius financers de les activitats econòmiques més endeutades reduint les seves expectatives de recuperació i de creixement. En definitiva, finalitzem l’any amb tipus del 2,5 % a l’Eurozona i del 4,5 % a EUA. A més, el BCE a partir del març del 2023 reduirà en 15.000 milions d’euros el seu deute en Bonus d’Estat i Corporatius. No cal dir que l’euríbor amunt i que les hipoteques variables segueixen el mateix camí.

Pel que fa a Espanya, la recaptació va com una moto, creixement espectacular dels ingressos de l’Estat. Diuen que de gener a novembre un 16 % més que el passat any; les causes la inflació, amb el creixement de la recaptació per IVA: productes i serveis energètics, alimentació i creixement del consum en el sector terciari de l’economia. Les retencions en l’IRPF, pel creixement de l’ocupació i pels pagaments parcials en l’Impost de Societats per part de les empreses del país, perquè les multinacionals estrangeres continuen com sempre aprofitant-se d’una situació incomprensible i injusta en l’àmbit territorial. El gran beneficiat d’aquesta situació serà el dèficit públic, és a dir, es preveia del 5,5% i es quedarà en un 2,2%. Una dada prou important i indicativa que l’economia espanyola està entre les millors d’Europa pel que fa a creixement del PIB, control dels preus dels productes energètics i, com a conseqüència, de la inflació.

A Catalunya la inversió estrangera millora, especialment en les startups, és a dir, en noves tecnologies i en processos de digitalització, les exportacions continuen amb el seu creixement a causa del sector alimentari, béns d’equip i farmacèutic i com sempre, el turisme internacional a partir del 26 de desembre continua fent-nos confiança. La paritat ha deixat d’existir, perquè l’euro s’ha recuperat en un 6%.

Els fons Next Generation han arribat al CCAM, 7,5 milions d’euros destinats a la digitalització del sector del Comerç, per contribuir a la millora de la competitivitat i productivitat de les petites i mitjanes empreses.

En el mes de març del 2023 l’Ajuntament de Barcelona serà pioner en la introducció de la denominada “Taxa Amazon“ que s’aplicarà a les grans empreses distribuïdores de paqueteria a domicili dels consumidors, per l’ocupació de l’espai públic i congestió de tràfic que generen. Es preveu una recaptació de 2,5 milions d’euros i es potenciarà la recollida en llocs de proximitat com poden ser estacions de metro, aparcaments i botigues entre altres espais adients. Que es faci realitat la seva aplicació és el que venim demanat des de fa alguns anys. Veurem si d’una vegada per totes es fa realitat.

Destinat al pla de sostenibilitat del turisme, la ciutat de Barcelona ha aconseguit dels fons Next Generation més de 40 milions d’euros destinats a la desconcentració turística amb l’objectiu d’esponjar l’afluència turística per diferents indrets de la ciutat i, també per rehabilitar espais que requereixen un procés de millora i posada al dia en l’era de la digitalització i del medi ambient. Tot és una demostració més del paper que juguen els municipis a l’hora assolir els tan esperats fons europeus que gestionen els diferents ministeris del govern de l’Estat.

Per ajudar a reduir l’increment dels costos energètics Barcelona destina 2 milions d’euros, amb una subvenció màxima de 3000€ per botiga, establiments a peu de carrer, per poder realitzar inversions destinades a la millora de l’eficiència energètica. Una situació que per molts feia i fa insostenible la seva continuïtat.

L’any 2022 finalitza i ens porta moltes coses. És l’any que acaba amb noves lleis i decrets en tots els àmbits: econòmics, socials i mediambientals. Durant el 2023 veurem com va la seva execució i les seves conseqüències per uns seran necessàries i positives, i per altres tot ho veuran de manera negativa com no podia ser d’altra manera. Temps de canvis i d’adaptació a noves situacions és el que ens toca viure en l’era de la digitalització i del canvi climàtic.

De totes maneres cal preservar, en el nostre àmbit, el del comerç, a les botigues emblemàtiques i històriques, ja que formen part del nostre patrimoni i també transmeten imatge de ciutat en el món.

Per acabar, tenim la tercera onada de mesures anticrisi. Costaran 10.000 milions d’euros en el pressupost de l’estat del 2023. No cal comentar-les, estan en boca de tots. Però sí que calen dos comentaris: si es poden anunciar i executar, és que tenim pressupostos de l’estat aprovats, la qual cosa vol dir que aquells que no els tenen que prenguin bona nota.

D‘altra banda, queda pendent l’assumpte dels lloguers de les botigues i d’altres establiments comercials. En el seu dia parlàvem del negoci compartit entre propietaris i operadors comercials. Pot ser que arribi l’hora de la seva posada en pràctica i fem bon ús del nostre eslògan compatir per competir. Som-hi i bon any 2023.

Santi Pagés

Economista