Fi d’any, nou any

El desembre ve condicionat per la sisena ona de la COVID-19 (Òmicron); marcat pel pont de primers de mes, pels festius oberts, pel fred abans d’entrar a l’hivern i per les ofertes i promocions que s’ofereixen als ciutadans perquè puguin satisfer les seves necessitats i il·lusions a preus molt competitius i, si pot ser, abans d’hora.

La inflació continua el seu camí, és a dir, creixent. Aquí i a tot arreu i, en aquestes dates ja es trasllada als punts de venda, 6,7% a Espanya. Les vendes on line, plataformes digitals, continuen guanyant quota de mercat. Ara es diu que és per comoditat, i en aquest cas, vol dir més congestió i més contaminació per part dels encarregats de fer arribar els productes de paqueteria al domicili dels consumidors.

A més afegiríem que, en alguns casos, es produeix competència deslleial i abús de posició dominant, com és el cas que ha dictaminat el govern italià imposant una multa de mil milions d’euros a una coneguda plataforma digital per l’abús abans esmentat. Mentrestant, a tot l’Estat Espanyol el campi qui pugui continua el seu camí; instal·lat permanentment però molt especialment en el sector del comerç o pels més moderns en el retail.

El ritme de creixement mundial no va com voldríem. Les reunions dels bancs centrals i les seves mesures són un clar indicador. Malgrat la inflació, el tipus d’interès actuals no es toquen tant a l’Europa comunitària com a Estats Units. Sí que es redueixen els estímuls monetaris, però en quantitats acceptables. El Banc d’Espanya, una vegada més redueix l’esperat creixement del PIB per l’any 2021, ara passarà a ser del 4,6%, és a dir, dos punts per sota de l’inicialment previst, que vol dir un 30% de desviació negativa, que no és poca cosa.

Per fi tenim pressupostos per l’any 2022, tant a l’Estat com a Catalunya. Des del 2011 no s’havia aconseguit tenir-los aprovats abans de temps per part del Parlament. Cal dir que és la feina més important que toca fer cada any als diputats, és a dir, als partits polítics pels representats. En el cas català, s’inclouen nous impostos relacionats amb el canvi climàtic i continuem aplicant els impostos cedits, els de Successions i Patrimoni. Aquest últim, reconegut per part del conseller responsable com injust i que caldrà eliminar quan les coses millorin.

En definitiva, amb la situació actual serà molt difícil quadrar-los tant en l’apartat d’ingressos com en el de despeses i inversions. Però el que demanem és que l’harmonització fiscal es faci realitat com més aviat millor per evitar la competència fiscal entre comunitats.

Quan ens toca analitzar les dades macro, especialment pel que fa al PIB trimestral espanyol, segons els analistes, cal revisar-les, doncs els creixements en relació amb el segon i tercer trimestre no semblen creïbles: en el segon es creix per damunt del 16% i en el tercer no s’arriba al 3%. En definitiva, esperarem a les dades del quart trimestre i del total de l’any per fer comparacions amb l’any 2020 i, especialment amb el 2019. El que tenim clar és que Espanya ocupa un dels darrers llocs en la recuperació econòmica de l’any 2021. Segurament el nostre posicionament en relació al turisme internacional hi té molt a veure, ho repetirem les vegades que facin falta: mentre aquest no es recuperi el creixement del PIB quedarà condicionat.

Durant la segona quinzena de desembre les vendes del sector del retail català, malgrat les bones i oportunes campanyes publicitàries i d’activació del consum per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona respectivament, s’han vist afectades per les mesures restrictives d’horaris i aforaments que s’han dictaminat per fer front als contagis de la variant Òmicron. Cal dir que el recomanat avançament de les compres i regals de Nadal han resultat positives per a tothom, físics i virtuals, barris i centre de ciutat, però la restauració ha patit la pitjor part com ja és habitual. Els del sector alimentari, una vegada més, no tots han estat el grans beneficiats, ja que les vendes dels productes alimentaris per consumir a casa són les guanyadores en aquest final de desembre.

Acabem l’any de la vacunació millor que el passat, tanmateix queda molt per fer i resoldre, tant en ordenació com en foment. El pla d’acció de la legislatura de la Direcció General de Comerç és molt estimulant, però cal posar-lo en marxa. No serà gens fàcil, així i tot, és necessari que el sector se’l faci seu i el recolzi.

En l’àmbit estatal tenim la reforma laboral, amb les noves mesures en relació amb el treball temporal, la llei de les start up, l’anunciada i poc coneguda reforma fiscal i els diners del fons Next Generation, per la digitalització i la reindustrialització. En definitiva, un any 2022 en el que cal recuperar l’autoestima i tornar al creixement. Som-hi.

Santi Pagés

Economista