El consum en bars i restaurants creix i supera la xifra de maig del 2019, el consumidor surt de casa i opta per gastar-se els seus diners en els serveis i en les relacions socials. La inflació remunta i el maig arriba al 2,7 %, aquesta vegada es deu als preus dels carburants i, una vegada més, a la llum. A partir d’ ara veurem si les matèries primeres inicien la remuntada i quina afectació tindrà en el consum i en el seu índex de preus.
A Xina els índex de producció industrial s’aturen el maig per problemes en el subministre de matèries primeres. A Europa els índexs industrials continuen l’escalada; és una bona notícia per les exportacions a la resta del món. A Espanya la matriculació i venda d’automòbils nous no acaba de recuperar-se, pel que es veu, el potencial comprador no te clara la seva decisió de compra, entre elèctric, híbrid i explosió. En definitiva es venen més vehicles ja matriculats que nous. Als EUA ja han arribat al 5 % de inflació, però els estímuls monetaris i els tipus d’interès oficials es mantenen sense variacions, és a dir, com a Europa, que es prioritza la recuperació econòmica abans de retocar la política monetària.
La creació de llocs de treball (EUA) per part de la iniciativa privada continua creixent, però a un ritme inferior al previst pels analistes. L’atur ja està per sota del 6 %, i ens diuen que estan molt a prop d’obrir les fronteres per permetre l’entrada als turistes procedents d’Europa, però amb els condicionants lògics per evitar el contagi de la pandèmia.
A España, la vacunació va a bon ritme, malgrat el conflicte amb Astra-Zeneca, els treballadors en ERTO van disminuint i l’activitat econòmica es va recuperant. El Banc d’España preveu pel 2021 un creixement del PIB del 6,2 % amb un 15,6 % d’atur, tot millor del inicialment previst a l’inici de l’any que som, però no tots els sectors relacionats amb la demanda interna mantenen el mateix ritme, el comerç físic, en general i, específicament el de l’equipament de la persona ho passa malament, doncs no recupera la xifra de vendes del mateix període del 2019, en definitiva l’actitud del consumidor no sembla la més adient, els motius els podem trobar en problemes econòmics de les famílies, en la necessitat d’estalviar per contingències futures, en que la moda o la manera de vestir actual no incita a la compra, i també en que cal esperar a les ofertes i promocions per decidir-se a sortir de casa per anar de botigues i comprar, doncs el preu s’ha convertit en l’estímul més importat per bona part dels ciutadans. D’altre banda, cal tenir en compte que el turisme internacional tot just comença a aparèixer i la seva capacitat de consum es troba a faltar.
El món on line continua creixent a bon ritme, però per fi els Estats, es una manera de dir, es reuneixen per prendre mesures de tipus fiscal. La primera fa referencia a l’impost de societats i en definitiva a aquelles multinacionals que es beneficiaven de tenir la seu en països de baixos tipus per evitar tributar en als territoris on obtenien els beneficis. Esperem que l’acord del G-7 es pugui portar a terme el més aviat possible, doncs tributaran amb un tipus del 15 %, i ho faran en els territoris abans esmentats, és a dir, allà on l’activitat generi guanys.
A partir de l’1 de juliol la venda de productes on line procedents de l’exterior, productes importats, tributaran amb l’IVA del país de destí del consumidor i serà la plataforma logística on line l’encarregada de la seva aplicació i del corresponent abonament a l’Agència Tributaria. Fins la data els productes de baix preu i que es distribuïen per correu estaven exempts de l’aplicació de l’IVA en destí. Per últim la denominada “taxa Google“, també està previst que iniciï la seva aplicació a partir de l’1 de juliol. Estem parlant d’aquella que va destinada a les empreses del món on line que facturen 750 milions d’euros dins de l’Estat espanyol en el dia d’avui, és a dir, a 10 dies de la seva posada en marxa encara no ha vist la llum la normativa que permeti la seva aplicació i recaptació. Poc a poc però, temps al temps, l’equitat fiscal entre el món físic i el on line s’anirà produint. Ho veurem! Aquí sí que és oportú dir: vinga, vinga, ràpid, ràpid.
El grup de treball Catalunya 2022 ha lliurat al Govern i als partits polítics, l’encàrrec que se li va fer per part de Presidència per analitzar i debatre el futur de Catalunya post pandèmia. El treball analitza tres punts fonamentals: societat, economia i administració i es resumeix en 95 propostes. Cal dir que són propostes que fa la societat civil amb la finalitat de debatre amb el govern, partits polítics i institucions.
En l’apartat d’economia, el comerç juga el seu paper, tan pel que fa referència a les propostes en relació a L’autoritat catalana de defensa de la competència per evitar competència deslleial i abús de posició de domini i, també en relació a la necessitat de promoure les àrees de Promoció Econòmica Urbana, la digitalització del petit i mitjà comerç i l’ordenació de la denominada última milla, en el nostre cas millor dir darrer kilòmetre. En definitiva, un estudi útil que cal debatre i portar-lo a la pràctica el més aviat possible.
En el seu dia parlàvem de les externalitats del món on line, però avui la pregunta que ens fem fa referencia a la sostenibilitat del ecommerce. Diferents estudis així ho constaten i ens endinsen en la sostenibilitat social, ambiental i econòmica, és a dir, no tot és bo en la innovació disruptiva del món on line, doncs cal una ordenació per fer-lo sostenible en els àmbits assenyalats i també ho afegim en l’àmbit fiscal i de la competència.
Per fi ja tenim sobre la taula els tan esperats “ajuts directes”, aquells 993 milions d’euros que l’Estat destinava a Catalunya per ajudar als autònoms, petites i mitjanes empreses afectades per les mesures de confinament. Això vol dir que tenim procediments per fer arribar els diners a tots aquells que van veure com les seves vendes es reduïen en un 30 % i conseqüentment tenien sèries dificultats per fer front als deutes contrets per la manca d’activitat econòmica. En definitiva el procediment a seguir es el següent: registre, complir amb les condicions establertes, obtenir els diners i per últim, un seguit d’obligacions que garanteixin la continuïtat de l’empresa en els anys 2021 i 2022. No podem oblidar que la finalitat dels ajuts directes és la de salvar empreses i garantir la seva continuïtat.
L’Ajuntament, a través de Turisme de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, preparen i inicien una campanya per recuperar el centre de la ciutat, és a dir, la zona més afectada per la desaparició del turisme internacional. L’aportació econòmica s’enfila als 400.000 €, 250.000 € per part de la municipalitat i 150.000 € per part del govern de Catalunya. Vull recordar al denominat Shopping Line de Barcelona, l’eix de 5 km que uneix el port amb Maria Cristina, integrat per les Rambles, Barna Centre, Plaça de Catalunya, Rambla de Catalunya, Passeig de Gràcia, Diagonal – Plaça Francesc Macià i Diagonal – Maria Cristina. Amb una oferta cultural, arquitectònica, comercial, gastronòmica, hotelera, urbanística i molt més, molt destacable i per molts, única en el món. A més de promocionar, per recuperar la demanda cal ordenar per fer sostenible les necessitats de un ciutadà del món amb unes actituds diferents i en el que el respecte a la ciutat i al veïnatge i jugaran el seu paper per recuperar el posicionament internacional, sense oblidar la seguretat, de tot tipus, imprescindible en el sector turístic i molt especialment en el turisme urbà.
Per fi, entrem a l’estiu, i serà el de la recuperació, però tot serà diferent, ni bo ni dolent, però sí molt diferent. Digitalització, economia circular, sostenibilitat, desigualtat, equitat, concòrdia, etc. seran paraules que s’aniran repetint una i altre vegada, però compartir per competir segueix vigent. Som-hi.
Santi Pagés
Economista