Un maig amb novetats econòmiques a nivell macro prou importants. Però la primera i principal, ens ve d’EUA amb la pujada de tipus per part de la FED, un 0,50 %. És la segona de l’any. La primera va ser del 0,25 % el mes de març. Tot per fer front a una inflació que continua molt alta, tot i que s’espera que a mesura que avanci l’any es vagi contenint i reduint.

L’activitat econòmica millora amb la creació de llocs de treball. Molta gent canvia de feina per obtenir una millor retribució i cercar un treball més digne i més ben valorat per part de la societat, però encara queden molts llocs de treball per cobrir. Són treballs de baixa remuneració o no volguts per diferents motius, com el del transport de mercaderies per carretera, entre d’altres.

Aquest és un canvi d’actitud en el món del treball que es va intensificant en el transcurs de l’any i, que en el cas dels Estats Units suposa prop de 4 milions de feines sense ocupar, és a dir, oferta si, però demanda no. Recordem que Nord Amèrica és la que marca la línia a seguir i el que passa en el seu territori es transmet a la resta del món, però molt especialment a Europa.

La borsa segueix molt inestable, el dia de la pujada de tipus, Wall Street va anar amunt, tanmateix, l’endemà va baixar molt més del que havia crescut el dia anterior. La confiança dels inversos no està en el seu millor moment i castiga per igual a totes les borses, però molt especialment a les tecnològiques, per cert, molt relacionades amb el sector del retail. De totes maneres el càstig més espectacular l’estan patint els joves inversors en criptomonedes que veuen com els seus estalvis es volatilitzen i no poden fer-hi res de res.

Europa continua sota els efectes de la guerra, de la inflació, de les matèries primeres, del cost de l’energia, de la cadena de subministrament i, molt especialment, de la dependència del gas rus sobre Alemanya i la resta d’Europa (pagament en rubles) excepte de la península Ibèrica.

Els costos i els preus industrials amb creixements de més del 30 % amb dificultats per poder exportar, i això que la relació euro-dòlar ens afavoreix. Molts països es plantegen la necessitat de disposar d’una indústria estratègica que pugui fer front a situacions com les que s’han produït en els darrers temps, aquella famosa frase de la “mejor política industrial es la que no existe“ s’ha demostrat ineficient, ineficaç i absurda a més de neolliberal.

Fent referència a tots els sectors, com un dia ens va ensenyar el Dr. Trias Fargas que deia que era partidari d’un liberalisme social i corrector dels efectes secundaris del lliure mercat, és a dir, cal ordenar que vol intervenir en les activitats econòmiques per evitar les externalitats negatives, l’abús de posició de domini, la competència deslleial, i garantir l’equitat fiscal, la sostenibilitat i la convivència ciutadana.

Les dades que van apareixent no ens poden portar a l’optimisme. El creixement esperat del PIB es va reduint mes a mes i el primer trimestre ens indica que el tan esperat creixement es redueix i caldrà esperar al 2023 per recuperar el que es va perdre en el confinament. Mentrestant els costos de les empreses segueixen a l’alça i això suposa que els beneficis es redueixen. Aquest fet és extensible a tots els sectors productius i distributius d’aquells països considerats com de primer nivell en tots els continents.

En el cas espanyol, el deute continua creixent, ja està a tocar els 1,5 bilions d’euros. Una quantitat molt preocupant i més quan estem molt a prop de què el BCE pugi els tipus d’interès. El Banc d’Espanya aconsella que els salaris i les pensions no pugin com l’IPC. Al cap i a la fi tindrem sort amb la recuperació del turisme internacional, en totes les seves variants: sol i platja, urbà (vacacional i professional), compres, rural, balnearis, mèdic, creuers, golf, esport, cultural, gastronòmic, etc. Un turisme que amb els seus diners (divises) ens ajudarà a fer créixer el consum privat, que bona falta ens fa en una etapa en què les nostres famílies perden poder adquisitiu. No podem oblidar el paper que juguen las empreses vinculades al turisme tan directe com indirectament, amb la creació de llocs de treball per atendre una demanda que decideix venir a visitar-nos de manera ocasional.

Per primera vegada, després de molts anys, la quasi paritat amb el dòlar juga a favor nostre i són molts els països que operen i depenen d’aquesta divisa. El cas dels britànics també cal tenir-lo en compte, ja que a conseqüència del Brexit ja no formen part de la Unió Europea i es poden beneficiar del tax free a l’hora de fer Shopping.

Barcelona es posa en marxa i demana ser la capital europea del comerç de proximitat, les persianes, cegues i amb grafitis, seran substituïdes per transparents i per reixes que permetin veure els aparadors i, si s’escau, l’interior de les botigues. El port també innova i aposta per convertir els antics magatzems “tinglados”, en el port vell de Sant Bernat, en un centre tecnològic.

El nombre d’afiliats a la seguretat social arriba a una xifra rècord, 1.164.964, en la que els autònoms tenen una participació prou important.

El Passeig de Gràcia celebrarà els 200 anys d’existència i es realitzaran diferents actes en el transcurs dels pròxims dos anys. Recordem i creiem que la imatge d’una ciutat es transmet a través dels seus carrers i de la seva capacitat d’organització de tota mena d’esdeveniments, garantint a més l’ordre, la neteja i la seguretat, entre altres mesures.

Molts carrers de tot Catalunya han tornat a l’activitat i les associacions de comerciants es posen en marxa per atreure demanda de proximitat i per demostrar la seva capacitat de servei al consumidor.

Per acabar desitgem que la mesura d’obrir els festius a bona part de la ciutat comtal, entre el 15 de maig i el 15 de setembre per satisfer la demanda del turisme internacional sigui un èxit i rendible social, ambientalment i econòmicament per a totes aquelles empreses que optin per acollir-se a aquesta mesura desitjada per determinats col·lectius ubicats en la denominada centralitat de la ciutat.

És hora de retrobar el camí que ens porti cap a l’autoestima i un altre cop i, ara més que mai, de compartir per competir. Som-hi.

P.D. Xina surt del confinament i per enfortir la recuperació econòmica baixa els tipus d’interès, és a dir, uns els pugen i els altres fan a l’inrevés.

Santi Pagés

Economista