Confinament

Iniciem el febrer amb el desànim generalitzat a conseqüència de la prolongació de les mesures de confinament arrossegades del mes de gener. A mesura que avanci el mes, que els contagis disminueixin i que augmentin els vacunats, la confiança anirà millorant. Però haurem de fer front a una situació no desitjada, la crisi econòmica.

Les xifres que van sorgint de tota mena, no són gens bones i quan es revisin seran molt pitjors. La crisi provocada pel turisme internacional és molt espectacular, alguns entesos ens situen en els anys setanta. Recordo que anàvem amb 600 (Seat) i també recordo l’oferta que disposàvem en aquells moments i, quan la comparem amb l’actual, se’m posen els pèls de punta. En definitiva, una crisi de demanda que ve de baix i va cap a dalt, afectant molts sectors que poc tenien a veure amb les mesures preses en el seu dia per l’estat d’alarma i posteriorment, res a veure, amb les del confinament per fer front a la tercera onada de la pandèmia. És a dir, observem com els sectors industrials, llevat del farmacèutic i part de l’agroalimentari queden afectats, i veiem com els índexs de producció industrials han caigut de manera important, encara que a finals de mes, tant a Europa com a EEUU mostren signes de recuperació. Però les conseqüències a curt termini, les veurem en l’ocupació i en la liquiditat de les empreses.

L’any passat, les exportacions d’Espanya al món van disminuir en un 30%. Recordem que els primers efectes de la pandèmia ens van portar a la paralització del comerç mundial, afectant la cadena de subministrament, i posteriorment, a la resta de productes de tota mena; alimentaris i no alimentaris. Pel que fa a les importacions van seguir un camí paral·lel, és a dir, van disminuir per la crisi de demanda i la dels preus dels productes energètics, petroli i commodities. En definitiva, però, cal donar una bona notícia: l’índex de cobertura de la balança comercial ha millorat. Recordem que és un dels problemes recurrents del quadre macroeconòmic de l’estat espanyol. Pel 2021 es preveu una millora en les exportacions, especialment les destinades al mercat xinès.

El contingut de la cistella de la compra, és a dir, de l’IPC s’està revisant, ja que el consum de productes d’alimentació per fer-ho a casa va passar del 19% al 24% i el consum de gasolina i gasoil ha experimentat un descens prou significatiu, és a dir, les actituds del consumidor es modifiquen per les mesures de confinament i es preveu que la baixada de la RFD faci la resta. Les vendes detallistes en els establiments d’alimentació han crescut en 3.200 milions d’euros durant el 2020, els supermercats i els especialistes són els guanyadors. Pel 2021 es parla de guerra de preus a conseqüència d’intentar aconseguir més quota de mercat per part de les multinacionals tenint en compte també, la baixada dels ingressos de les famílies.

La inflació és la preocupació dels Estats, dels Bancs Centrals, de les entitats financeres i de les empreses, especialment les importadores. Els preus dels productes energètics es recuperen, els del tràfic marítim de contenidors es multipliquen per quatre, l’oferta d’establiments del sector terciari: restaurants, bars i botigues, entre d’altres, disminueixen per tancament i els diners en circulació han crescut gràcies a que els bancs centrals, per salvar als Estats i a l’economia en general, han fet funcionar la màquina dels diners. En el cas dels EUA, es desitja que la inflació no superi el 2% i amb relació a Europa, s’admet que creixi, però el que es vol és que els tipus d’interès es mantinguin negatius o molt baixos almenys durant el 2021 i mitjans del 2022, quan la recuperació econòmica es faci realitat.

El ritme que calia seguir per part de les Administracions davant de la pandèmia, per protegir i salvaguardar els sectors afectats entenem que era el següent: ERTOs (treballador), ICOs (liquiditat), moratòria i condonació d’impostos i taxes i, finalment ajudes directes. Com que aquestes últimes, llevat de la concurrència no competitiva (almoines) de la Generalitat no arriben, ens referim a les de l’estil d’Alemanya i França, els sectors han decidit demandar davant els tribunals de justícia a les Administracions, central i autonòmica, per les mesures de l’Estat d’Alarma i de confinament, respectivament, que han paralitzat l’activitat econòmica que ells realitzaven i que els ha portat al tancament definitiu i, a molts els ha deixat en situació de pobresa.

En relació amb el conflicte dels lloguers dels locals comercials, la normativa catalana s’ha demostrat molt més racional i efectiva que les dues de l’estat espanyol. Ara cal que la propietat la compleixi encara que el seu domicili fiscal estigui fora del territori català. És una qüestió d’ordre i de competències que cal respectar. Cal també recordar que els lloguers són conseqüència del seu valor patrimonial i aquest, ara per ara, es troba en caiguda.

Per acabar, ho farem expressant la nostra preocupació i malestar davant dels fets que ens ha tocat viure durant la penúltima setmana del mes. No podem estar en contra de les manifestacions, però no són tolerables i no es poden repetir els actes vandàlics i els ultratges que han patit establiments comercials de tota mena, ubicats tant en zones prime i no tant prime de la ciutat de Barcelona. La situació ja estava prou complicada per mantenir-se en un mercat en crisi, tant de demanda com de vianants. La primera per la desaparició del turisme i la segona, a conseqüència de les mesures de confinament perimetral, a les quals cal afegir la suposada competència deslleial de les plataformes on line per la seva manca d’ordenació a tots nivells.

Aviat arribarà la primavera i deixarem enrere una etapa per oblidar, cal ser pragmàtics i encarar el present i futur amb optimisme, tots ho sabem que els processos d’adaptació a una nova situació són recurrents en el món econòmic i molt especialment en el món del retail. Ens en sortirem i com sempre, compartir per competir.

Som-hi.

Santi Pagés

Economista