Pel que fa a Espanya, les dades de finals de juliol són prou destacables, tant en inflació com exportacions. La inflació interanual, passa de l’1,9 % al 2,3 % – a l’Eurozona encara està al 5,3 %. Podríem dir que l’històric de l’IPC ens diu allò que acostuma a passar any rere any.
Les exportacions es redueixen -recordem que d’aquestes, juntament amb el turisme internacional, depèn el creixement econòmic, és a dir, el PIB. Però les importacions encara ho fan més, percentualment parlant. En definitiva, la nota positiva ens diu que el recurrent dèficit comercial es redueix.
L’euríbor puja i les noves hipoteques estan paralitzades. Això vol dir que la venda d’ habitatge, tant vell com nou, es contrau però el preu a les grans ciutats no baixa.
Les dades, tant macro com micro, són complicades d’analitzar, especialment en un període, el de ple estiu, que ve marcat per una etapa de vacances generalitzada per a tots i en tots els llocs en el que a més, les actituds dels ciutadans desplaçats, visitants ocasionals, actuen, molts d’ells, com si el món s’acabés. La calor sufocant fa que ens comportem de manera diferent. És obvi que el sector fa l’agost com redundantment es diu, però també es fan més evidents els defectes i, entre ells, els problemes de personal, la retribució i el seu allotjament en zones exclusivament de temporada juntament amb el servei que s’ofereix per part de l’oferta.
Quan la demanda creix, els preus tenen tendència a pujar, però aquesta vegada podríem dir que els aliments no paren de fer-ho, els carburants recuperen el que havien baixat i el preu de l’energia es redueix, però la despesa de les llars, ara d’apartaments i segones residències, creixerà a conseqüència de l’aire condicionat funcionant a totes hores.
El visitant de dia s’aprofita a l’hora de desplaçar-se a la costa de la gratuïtat de les autopistes, del pàrquing en molts casos també gratuït molt a prop de la platja amb sorra neta i cuidada per part del municipi, amb vigilants inclosos. En definitiva, un luxe gratuït que és compartit amb el turista de veritat que fa nit, s’allotja i col·labora de moltes maneres a través de les activitats econòmiques a omplir les arques municipals i, molt específicament les estatals.
Cal una profunda reflexió en relació a la demanda destinada al denominat turisme de sol i platja i, molt especialment el de les zones pràcticament exclusives d’estiu, sense deixar de costat tant l’oferta com la demanda turística de les grans ciutats, doncs aquestes estan urgentment necessitades d’ordenació, de governança, doncs en cas contrari, es corre el perill de morir d’èxit. Cal analitzar el low cost de la platja de Barcelona.
La Xina continua sense aixecar el cap, torna a baixar tipus per estimular la demanda interna i per fer créixer la producció industrial i la balança comercial, però la deflació continua. L’Eurozona, amb Alemanya al capdavant no agafa ritme de creixement, en el primer semestre el creixement ha estat molt feble: 0,6 %, però el tercer trimestre no s’inicia amb bones perspectives. Els tipus d’interès hi tenen molt a veure. De totes maneres, més val veure el got mig ple i confiar en el fet que la inflació es vagi moderant i el BCE deixi de pujar els tipus.
La situació a Espanya i Catalunya presenta característiques diferents de les europees, el crèdit al consum creix, les hipoteques s’amortitzen, sempre que es pugui, i l’Administració pública recapta més per IRPF a causa del creixement del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, els beneficis empresarials declarats referents al 2022 es redueixen, llevat els d’aquells sectors i empreses que gaudeixen de situació d’oligopoli. Per cert, cada any que passa en son més.
El comerç turístic va bé, especialment el de luxe que es concentra a Barcelona i en carrers i zones prou conegudes de la ciutat. Mentrestant, continua vigent el conflicte entre les entitats representatives en relació a l’obertura en festius. La veritat és que tenint en compte el curt període d’obertura creiem, o millor dit, crec que no cal perdre el temps en assumptes estèrils que no ens porten enlloc.
Esperem que el més aviat possible, a finals de setembre i després dels resultats de les eleccions generals -per cert, res a veure el que ha passat a Catalunya i País Basc en relació a la resta d’Espanya, tinguem Presidente i nou Gobierno. Aleshores veurem com se solucionen els greus problemes de finançament de Catalunya per poder fer front al dèficit d’infraestructures sense deixar de costat els problemes polítics per a tots coneguts.
Per acabar, cal recordar que tenim pendents d’entrar en el Parlament un conjunt de disposicions que posarien un cert ordre en el comerç online i, molt especialment en la distribució física de la paqueteria a domicili del consumidor. La normativa catalana en relació al món del comerç sempre ha estat un referent per al conjunt de l’Estat, però darrerament, el Tribunal Constitucional ha posat el fre sense respectar les competències exclusives, incloses en l’Estatut de Catalunya.
Ara sí, finalment, direm que cal veure el got mig ple i, especialment en uns moments de molts canvis que cal veure’ls com noves oportunitats i com ja és recurrent, cal compartir per poder competir. Som-hi.
Santi Pagés
Economista