Bones vacances

Vàrem iniciar l’estiu amb bones perspectives, però la cinquena onada de la COVID-19 ens ha fet molt mal, millor dit, ha capgirat el ritme de recuperació. Es fa difícil preveure les conseqüències que experimentarà l’economia quan iniciava més ritme i, d’un dia per l’altre, aquest es trenca i es fa un pas enrere. No es pot predir quan es tornarà a anar cap endavant. De totes maneres, ens tindrem d’acostumar a conviure amb el COVID, especialment quan el nombre de persones vacunades superi el 80 % de la població i els joves, que contagien i es contagien, també ho estiguin.

El que hauríem de tenir clar i no posar en dubte, és la importància que te per la nostre economia el Turisme Internacional, és a dir, l’entrada de divises que aporta, encara que siguin euros, i el nombre de persones que viuen del sector, tan aquells que generen ocupació com els ocupats, i òbviament, no podem deixar de costat els efectes directes i indirectes sobre la resta d’activitats econòmiques, tan del sector primari com del secundari i també de la resta del terciari. En definitiva, un sector clau alhora de parlar de la recuperació de l’economia i especialment la catalana, líder en despesa dins de l’estat espanyol pel que fa al Turisme internacional.

Respecte a les dades, en tenim de tot tipus, bones, no tan bones, i fins i tot dolentes. Però serà a la tardor, en el quart trimestre, quan veurem si las prediccions de creixement esperades es compleixen. Iniciàvem l’estiu amb l’arribada del primer creuer després de 15 mesos sense fer-ho i el Congrés de mòbils tornava a obrir les portes, un congrés diferent però amb èxit per les start-up catalanes. Els primers turistes internacionals arribaven a Barcelona procedents de l’Europa Comunitària, és a dir, el Turisme de proximitat Europeu, “vacacional”, ens donava confiança, l’oferta hotelera de la ciutat, solament disponible en un 38% de les habitacions, esperava millorar l’índex d’ocupació, encara baix però amb esperances de creixement. Les vendes en el sector immobiliari hoteler van a l’alça i la propietat passa a mans de fons d’inversió.

La inflació és la preocupació dels governants, especialment dels països més endeutats; a EUA ja la tenen en el 5,4 %, a Europa en el 2 % i a Espanya s’acosta al 2,7 %. De totes maneres Brussel·les accepta el 2 % i mantindrà els estímuls monetaris i els tipus d’interès. La FED també els manté, doncs el ritme de recuperació no va com s’esperava. A Espanya els costos industrials estan disparats i ho fan en un 18,6 %. És la xifra més alta dels últims 34 anys.

Las vendes on line han passat dels 10.000 milions d’euros en el 2019 als 50.000 milions d’euros actuals. És un creixement espectacular, tenint en compte la baixada produïda en el consum de les famílies. Crec, i creiem que seria molt oportú, posar ordre en un sector on las externalitats i la sostenibilitat ho requereixen.

Les rebaixes d’estiu, que voleu que us digui? Han passat desapercebudes. Es varen avançar i poca cosa es va aconseguir. El primer diumenge de juliol ha estat una decepció per la majoria dels que van fer el sacrifici d’obrir en festiu, llevat d’algunes excepcions que confirmen la regla.

La restauració es va recuperant, era el sector que va patir més per les mesures de confinament. Ara que disposa de terrassa i una plataforma que ocupa espai a la via publica, l’interès per part del consumidor es fa més evident, sense deixar de dir que suposa una manera de relacionar-se després de molt temps sense poder-ho fer. Tanmateix el problema pot venir amb la manca de personal preparat i no contagiat per atendre a una demanda en creixement. Aquest mateix problema de personal ja està passant en el comerç físic, abans botigues, doncs entre el personal contagiat i confinat, és a dir, de baixa, tenim problemes per poder atendre als clients com es mereixen.

Els preus i valor del locals comercials han experimentat un baixada considerable, és a dir, quan les vendes dels productes i serveis es redueixen, els lloguers ho haurien de fer en la mateixa proporció. Recordem la necessitat d’entendre el negoci compartit entre propietari i operador com a solució als problemes dels locals buits i no buits en el segle XXI.

Per últim, cal ser optimistes de cara a un futur farcit de variables per resoldre; la demanda s’anirà recuperant i els canvis en el comportament dels consumidors es faran més visibles i, la capacitat d’adaptació del nostre comerç es farà, una vegada més, realitat. Bones vacances, bones vendes i com sempre compartir per competir. Som-hi.

Santi Pagés

Economista