Vàrem iniciar el més prou bé, amb molt bones expectatives, fins i tot diríem que amb un optimisme excessiu, passat de rosca. El consum aniria creixent amb els estímuls de les campanyes importades juntament amb la disminució de l’atur i dels ERTO, amb el perill de la inflació i de la manca de productes d’importació, però tot i els perills, les coses de l’economia es veuen amb una certa esperança de recuperació immediata. Però al final de mes ens trobem que la COVID-19 repunta i arriba la sisena onada procedent de Sud-àfrica i tornarem a patir restriccions lògiques i no tan racionals de confinament i l’economia del terciari, una vegada més es veurà afectada. Són massa vegades que tant el consum privat, com els sectors vinculats a ell, es veuen en la necessitat de parar màquines i fer front a una nova situació que es va repetint de manera recurrent. Malgrat tot, el mes acaba bé i ara esperem que Nadal, recordem que per molts sectors és el millor mes de l’any, permeti tancar l’any amb resultats positius, que bona falta ens fa per endinsar-nos en el nou any amb esperit guanyador.

Cal posar ordre en el món del comerç. Ara tot s’hi val, és el campi qui pugui. Els directors de màrqueting de les grans empreses del nostre sector, especialment les del món on line, però també les presencials, amb l’excusa de la inflació i de la manca de productes ens inciten, ens suggereixen i sembla que ens obliguin a realitzar un avançament de les compres, les que són habituals en l’època de Nadal i, en el nostre cas, també de Reis. Però també volien que s’avancessin les del Black Friday. Recordem que aquesta campanya ve d’EEUU i té lloc després del dia d’acció de Gràcies, divendres de la darrera setmana de novembre.

Totes les oportunitats són bones perquè alguns, no cal assenyalar a ningú, s’emportin el gat a l’aigua, oferint avantatges competitius que els permeten guanyar quota de mercat encara que sigui sense guanyar diners. Està vist que tothom vol ser dels primers a emportar-se aquell estalvi forçat de les etapes del confinament, però cal tenir en compte, que segons per quins perfils de població, encara en queda però per d’altres, que són la majoria, està molt esgotat, la llum, els carburants, la disbauxa de l’estiu vacacional, el pont de finals d’octubre juntament amb els nous comportaments del consumidor, la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació, en tenen bona part de culpa de la disminució d’aquell estalvi tan desitjat per part dels sectors econòmics. L’ordre és clau en tot, però en el comerç és imprescindible per garantir la competència lleial, en un món integrat per petites, mitjanes, grans empreses, d’aquí i multinacionals, a les que cal afegir-hi les grans plataformes digitals del món on line.

Tenim un atur important, prop del 15% i les vacants, que vol dir oferta de treball sense que la demanda se’n faci càrrec, es van incrementant. Són treballs que no es volen fer, perquè són perillosos, perquè són esgotadors, perquè els horaris no agraden, perquè estan mal remunerats, perquè no corresponen al nivell de formació dels joves, perquè no permeten la conciliació amb la vida familiar, perquè es troben compensacions incloses en els pressupostos de l’Estat, etc.

Aquest és un problema amb afectacions tant al món empresarial com al del treball i molt especialment als joves. Cal trobar solucions, segurament com va dir l’empresari i emprenedor Nandu Jubany en la Jornada de Comertia, el que cal és estimular a la nostra gent perquè s’impliqui i participi en el negoci. Si anem bé, tots hi guanyarem.

És possible que estiguem entrant en l’etapa de la responsabilitat compartida. Recordem que també ho demanàvem pels locals comercials, propietaris i operadors, mínim garantit i la resta en relació amb la marxa del negoci. De totes maneres, amb la penetració en el món de les empreses dels fons d’inversió tot es fa més difícil i complicat, ja que el creixement és prioritari davant de la rendibilitat que queda, si s’escau, per a una etapa posterior.

Les dades que denominem macro ens indiquen com estem i la tendència de cap on anirem. De moment la inflació ja la tenim en el 5,6%, llum, carburants i productes alimentaris, encara falta per incorporar molts productes i serveis que ho aniran fent en els pròxims mesos. Els salaris (conveni) creixeran un 2% i les pensions ho faran en un 2,5%, per tant, la tendència ens suggereix que pel 2022 el poder adquisitiu quedarà tocat. Els estímuls monetaris inicien la seva baixada lleu, mantenint els tipus d’interès oficials, però les entitats financeres es veuran obligades a aprovisionar i aniran amb molta cura a l’hora de concedir crèdit als seus clients.

Les exportacions creixen a bon ritme, per damunt del 20% i no es veuen afectades per problemes amb el transport en general. És un indicador clar que l’indústria alimentària del nostre país, és competitiva i molt valorada en els mercats internacionals.

En quant al creixement del PIB, dèficit públic, fons Next Generation, renda de les famílies, i altres indicadors, ho deixarem per finals d’any, per poder disposar de dades reals que ens permetin analitzar, intuir allò tan desitjat i difícil d’on estem i cap on anem.

Per fi arriba de veritat la Campanya de Nadal, l’enllumenament de les ciutats es fa realitat i ara cal que les botigues i els edificis es guarneixen per fer-la més maca i atractiva de cara als ciutadans i als visitants. Queda molt per fer. Som-hi.

Santi Pagés

Economista