Com es sabut, ciutadans passejant i congestionant el tràfic de les ciutats, comerciants, restauradors, serveis en general, treballadors del sector i Administració en particular, el darrer mes de l’any és, de llarg, el més important i transcendent.

Si el tanquem bé, tant a nivell individual com en conjunt, voldrà dir que l’any haurà anat prou bé, concretament millor que l’any anterior. Però una cosa és la facturació i l’altre són els resultats reals, tant el compte d’explotació com en el balanç de situació.

Caldrà tenir en compte la inflació, el finançament del circulant, l’aportació de nou capital si s’escau, l’increment de costos de gestió, els marges comercials i, molt especialment, el temible compte de tresoreria que ens indica com anem de liquiditat per afrontar el dia a dia. Però encara és més important o tan com tot l’anterior, analitzar les novetats introduïdes durant l’any, les denominades “best practices“, les que han donat resultats positius i també les que han estat negatives o fallides. Doncs són com una obligació per estar al dia, per diferenciar-se, per fer front a la competència desmesurada de la gran distribució i de les plataformes digitals.

Després de tot, tancar l’any amb optimisme és del tot necessari per introduir-se en el nou amb moltes variables per resoldre, tant econòmiques com geopolítiques. La major part no depenen de nosaltres, però si d’aquells amb responsabilitat política tan a nivell local, nacional, estatal i, molt especialment, global.

A nivell macro caldrà adaptar-se al dèficit públic establert per Brussel·les, al deute públic en relació al PIB i a la inflació per evitar el creixement dels tipus del BCE, doncs en aquest cas, caldria iniciar la seva reducció per activar el creixement econòmic de sectors molt afectats i paralitzats per la pujada amb efectes directes sobre el sector de la construcció i indirectes en la demanda hipotecària.

La recaptació de l’Estat fins finals de novembre ha arribat als 252 mil milions d’euros, l’IRPF contribueix amb la part més important degut al creixement de l’ocupació amb les retencions corresponents i amb l’absència de les lògiques deflactacions per la inflació. El que caldria per l’any 2024 que tenim a tocar, és que l’ocupació continuï creixent, però si és possible, en sectors de més alt valor afegit com ara el sector tecnològic o el sector industrial del denominat verd, que tanta falta ens fa per no dependre d’altres continents amb efectes directes sobre la cadena de subministres. En definitiva, sobre la cadena de valor i en les importacions.

En relació als resultats del mes de desembre, de moment provisionals, començant amb el Black Friday i acabant el dia abans de Nadal, és a dir, pràcticament un mes d’activitat comercial amb festius oberts, ens diuen que les vendes han respost a les expectatives. Això vol dir que el consumidor ha tingut una actitud positiva malgrat la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació. Alguns analistes ho atribueixen a la demanda envasada en mesos anteriors i a la climatologia, altres als efectes derivats del Covid i a la situació geopolítica. Els ciutadans pensen que més val gastar, encara que sigui endeutant-se a curt termini, que estalviar, doncs sense una retribució correcta dels estalvis, més val viure al dia i no pensar en el futur.

Ara bé, durant la campanya les ofertes i promocions dels grans de la distribució i de la plataforma digital han estat constants i recurrents, i tot per mantenir el ritme de vendes incentivant al consumidor.

Cal dir que el turisme internacional, especialment a la ciutat de Barcelona, però també a la de Girona, ha contribuït als resultats positius de la campanya; els procedents d’EUA juntament amb els asiàtics -coreans del sud, que han liderat la campanya com a compradors de productes d’alt valor afegit, però també de productes originals i tradicionals del país.

Per acabar, com dèiem a l’inici de l’apunt, cal enfrontar-se, o millor dit, fer front al nou any amb optimisme i esperit de lluita i innovació. Tenim moltes variables a resoldre i, tot i que moltes no depenen de nosaltres, moltes d’altres sí. Però cal treballar plegats i conjuntament per buscar solucions que ens siguin favorables. Està a les nostres mans, però com sempre, cal tenir en compte el lema del nostre grup: compartir per competir. Som-hi .

Santi Pagés

Economista