 |
|
Ja tenim les primeres dades del desconfinament i també els pronòstics dels denominats “entesos“. Per alguns, estem molt a prop de l’apocalipsi i per altres, cal anar dia a dia i setmana a setmana, observant les reaccions de la demanda, és a dir, les actituds dels consumidors i el comportament de l’oferta. A nivell macro, val més ser prudents i quan passem de les estimacions a la realitat és quan podrem analitzar la baixada del PIB, l’increment del deute de l’Estat, el dèficit públic -la darrera dada ens diu que ha arribat a l’1,75% del PIB, el percentatge d’aturats i els afiliats a la seguretat social, la renda familiar disponible, la balança comercial i la recaptació d’impostos, d’aquests es preveu una baixada prou important, de moment un 29%. Mentrestant anirem veient el que està passant en les fases del desconfinament fins a arribar al final de l’estat d’alarma.
Vàrem dir que ens enfrontàvem a una crisi de demanda que afectava molts sectors econòmics, de baix a dalt, llevat del sector alimentari i d’articles de gran consum, que tenen una participació prou alta en el consum de les llars i molt rellevant en el consum privat, ens referim al quadre macroeconòmic. D’altra banda, també ha quedat exempt de la crisi de demanda, entre d’altres, el sector farmacèutic, tant de fabricació com de distribució, a conseqüència de la pandèmia. En definitiva, el que volem dir és que una crisi global de demanda no s’ha produït, doncs sectors prou importants i tots ells relacionats amb el consum privat, han pogut escapolir-se favorablement d’una paralització de la demanda. Les dades d’abril amb relació a les vendes al detall ens diuen que hem tingut una baixada del 31% respecte al mateix mes de l’any anterior, això vol dir que el 69% de la demanda ha funcionat i es concentra tant en els sectors abans esmentats com amb alguns d’altres. Cal dir també, que tenim dos sectors molt tocats: ens referim als bars i restaurants i al sector hoteler. La normativa del desconfinament els fa, en molts casos, inviables i d’altra banda es veuen i es veuran afectats per la manca del turisme internacional. En el sector del retail, ja tenim resultats en relació a tots aquells que varen poder obrir, als del comerç de productes essencials i també les grans plataformes digitals que, en el nostre país, han fet arribar al domicili del consumidor confinat tota mena de productes, especialment i curiosament els no essencials, amb un segment de població que li és favorable, entre els 28 i 48 anys.
En referència al comerç físic sembla que en aquests moments no sigui oportú parlar de guanyadors i perdedors, però cal assenyalar la feina ben feta per part de les cadenes de supermercats, amb el seu procés d’adaptació a les diferents etapes per les quals han passat les necessitats de les famílies. No cal dir res amb relació als protocols sanitaris i en posar ordre, si era precís, tant a dins com fora de l’establiment, i una nota molt alta en tot el procés d’abastiment, etc. Cal dir que els hipermercats, perifèrics o periurbans, per problemes de mobilitat, no han estat afavorits pels consumidors. Alguns diuen que han estat els grans perjudicats, però també cal dir que dia a dia van perdent quota de mercat.
Ara cal parlar del comerç de proximitat, del comerç de prop de casa, del petit comerç. Són el gran descobriment. Estaven callats però han fet sentir la seva veu, tant els que han pogut obrir com també aquells que no podien fer-ho però podien oferir els seus serveis al domicili del consumidor utilitzant tota classe d’eines de contacte, tant les més tradicionals (telèfon), com les digitals. Es confirma que el món digital en el grup de productes no essencials els hi ha funcionat prou bé. Ens referim a tots aquells en què la botiga física estava tancada però es mantenia en funcionament la omnicanalitat. Es diu que el creixement ha superat totes les expectatives, que ha permès fer bullir l’olla, com popularment diem els catalans, però la seva participació en el conjunt de vendes ve a representar una xifra encara prou baixa, però molt significativa si pensem en un futur pròxim. En el desconfinament, quan han pogut obrir més botigues, amb les limitacions per tots conegudes, veiem que es confirma la tendència de les anteriors fases. Ara caldrà veure, quan tot estigui en funcionament, quina és l’actitud dels consumidors i quins són els guanyadors i els perdedors de la nova normalitat.
Ara anem als pronòstics del que vindrà. Diuen que és una temeritat atrevir-se a fer-ho, però abans una prèvia: emergència humanitària que vol dir més gent a la pobresa i més desigualtats, sort en tenim de totes aquelles organitzacions, privades i públiques, que se’n fan càrrec. Ara caldrà que l’Estat es responsabilitzi, que vol dir més despesa publica a través de la renda mínima garantida. Desitgem que el fons de reconstrucció europeu ajudi a pal·liar la situació i també ho faci amb el conjunt de petites i mitjanes empreses afectades per la crisi.
Ara anem als pronòstics a curt termini, ja que a llarg termini seria caure en la irresponsabilitat. La nota positiva del confinament la trobem en l’estalvi de les famílies i les empreses i, tot ho ve a demostrar l’increment que s’ha produït en els dipòsits de les entitats financeres en els mesos de març i abril. Aquest augment, no previst, ajudarà al creixement i manteniment de la demanda interna en els mesos d’estiu. L’estiu el tenim a tocar i ara cal fer el pronòstic positiu del què passarà. Tots els països del nostre entorn recomanen als seus ciutadans que no surtin a l’estranger i nosaltres fem el mateix, això vol dir que els catalans s’haurien de quedar en el seu territori, tant al mar com a la muntanya, sempre que se’ns permeti sortir de casa, és a dir, fer d’estiuejants, com fèiem en èpoques passades. Recordem que dels prop de 20 milions de viatges a l’estranger que varen fer els espanyols l’any passat, prop de la meitat eren catalans, per tant aquesta despesa, prou important, es pot quedar en el nostre territori. Un altre punt positiu el trobem en el turisme estranger dels països pròxims. Aquest és el cas dels francesos i també, més allunyat, dels alemanys. Els primers són els nostres principals clients, molt per damunt dels altres, i sembla lògic que si s’obren les fronteres terrestres, ens tinguin confiança i ens visitin com sempre ho fan, en tenen molts motius i, el shopping és un d’ells. El tercer punt fa referència a les segones residències dels estrangers, persones físiques, a Catalunya. Són un nombre prou important i de diferents nacionalitats, són aquells que paguen els impostos municipals, les despeses comunitàries i els serveis públics privatitzats. Sembla lògic que puguin gaudir de la seva propietat en el període de vacances.
Està clar que veiem el got mig ple, i si el pronòstic es fa realitat, podrem afrontar la tardor amb més optimisme. Per últim, la notícia negativa fa referència a Barcelona. Com totes les grans ciutats del món, les seves zones receptores del turisme internacional ho passen malament i nosaltres no podem ser una excepció. Potser no és un bon moment per fer obres d’adaptació a l’emergència climàtica, ja que suposa un entrebanc a l’hora d’aconseguir que els ciutadans es desplacin a ocupar els espais deixats pel turisme.
En definitiva, toquem de peus a terra i adaptem-nos a una nova situació, com sempre hem fet, segur que ens en sortirem. Recordeu que ara més que mai, compartir per competir.
Som-hi.
Santi Pagés
Economista
|
