 |
|
Barcelona, 25 de maig de 2019. - Abans de les europees i municipals hem viscut unes setmanes molt mogudes en relació a la guerra comercial, que pot donar lloc a una guerra freda. Sembla ser que el president dels EUA vol demostrar que és ell el que mana a tot el planeta. Fa poc va anunciar, donant un cop de puny damunt la taula, que imposaria un 25% de recàrrec als productes fabricats a la Xina i, després va introduir la guerra amb el gegant dels mòbils xinesos. En relació a Europa, va tornar a dir que pel que fa als automòbils, introduiria aranzels. Però després del cop de puny i que les borses del món iniciessin una etapa de turbulències, que vol dir de baixades, cal dir que durant l’any 2019, les borses han recuperat part del que van perdre en el 2018. Tornant al que dèiem, després del cop de puny ve la moderació. Doncs si apugen els preus dels productes de la Xina, els quals inunden el mercat dels EUA i del món, la inflació està garantida i amb ella la pujada del tipus d’interès, i això, ara per ara no convé a ningú. Pel que fa a la guerra amb el gegant dels mòbils xinès, el que provoca és que el principal dels EUA, que tots coneixem, deixi d’exportar al mercat xinès i, això fa que es descapitalitzi de manera immediata en borsa, la qual cosa tampoc convé a ningú. En definitiva, després de les turbulències tornem a la situació que teníem abans, però com dèiem al principi, pot donar lloc a una guerra freda entre els EUA i Xina, amb la mirada expectant de Rússia. D’altra banda el Brexit, ajornat fins al 30 d’octubre, amb l’obligació de participació en les eleccions europees per part dels ciutadans de les illes, 56 escons, torna a aflorar i el que provoca és la renúncia de la primera ministra i retorna la probabilitat d’un nou referèndum. Per cert, ho veníem anunciat des de fa temps a l’apunt econòmic.
En definitiva, la lluita està a veure qui mana en el món, en l’economia, en el sector de les noves tecnologies –ens referim al 5G i la intel·ligència artificial. Sembla que aquí està el quid de la qüestió.
A Europa, creixement dèbil, les exportacions tocades i l’estat del benestar en perill. Quan sembla que recuperem els índexs de producció industrial i la confiança del consumidor, ho fem molt feblement i al mes següent tornem on estàvem. El que és més preocupant per al nostre shopping, és a dir, pel món del comerç detallista, és que quan els analistes anunciaven una etapa d’estabilitat en les vendes, ara s’adonen que van de lenta baixada.
Malgrat tot, en el quadre macroeconòmic, el consum privat és el que creix, però això no vol dir que el beneficiat sigui el comerç, doncs els indicadors ens diuen que les tendències van cap a la restauració, l’alimentació, l’oci i el temps lliure.
Pel que fa a Espanya, esperem que després de les eleccions, l’economia es posi en marxa. Però de moment tot ho fiem en el consum privat i en el sector de la construcció. Recordem que el desestalvi i el crèdit al consum, són els seus dos components claus en el creixement, dèbil, del consum.
Pel que fa a Catalunya, i especialment a Barcelona, el turisme internacional va a bon ritme. A més dels europeus, recordem que ara també ens visiten asiàtics i d’Amèrica del nord. Els vols directes amb Corea han col·locat als d’aquest país en tercera posició en el rànquing dels països extracomunitaris, ens referim a les compres que realitzen a la ciutat de Barcelona. En qüestió de dades, cal dir que el passat mes d’abril, pel que respecta als extracomunitaris, les vendes han experimentat un creixement del 44,39% i, pel que fa al que portem d’any l’increment és del 32%. Està clar que quan la demanda interna és feble, cal compensar-ho amb la demanada externa, és a dir, amb les vendes als turistes que són els que gaudeixen de la ciutat, doncs passegen, veuen aparadors i entren a les botigues. I com no podia ser d’altra manera, quan l’oferta és adequada i atractiva, compren tant per ells com pels seus amics i familiars. Recordem que és una manera d’exportar tant els nostres productes com els importats de l’exterior.
Per últim, ho direm moltes vegades, la innovació disruptiva que avança al seu ritme i que és acceptada pels consumidors, com no podria ser d’una altra manera, i ho notem amb les seves actituds, i ho fan perquè la butxaca no dóna per tantes opcions de despesa com ofereix al mercat, cal, ara que tindrem govern municipal, posar-hi ordre, almenys amb les competències que li pertoquen, ens referim a les que fan referència a la mobilitat, medi ambient, urbanisme i seguretat entre altres i, especialment, a l’hora de mantenir un model de ciutat compacte que ens diferencia de la resta de territoris del món en què competim. És a dir, paraules o frases com aquelles que diuen, ho direm en castellà, las mejores tiendas son las que no venden nada. Cal matisar-les doncs sembla que la lògica ha deixat d’existir.
Som-hi!
Santi Pagés
Economista
|
