|
29 de març de 2019. - El mes de març és quan comença la primavera, i per tant, segur que tindrem canvis importants. De moment els tres elements claus del moment econòmic: la guerra comercial entre els EUA i Xina, el Brexit i la crisi del sector de l’automòbil continuen estant oberts. Pel que fa al primer, s’esperen acords. Sembla que la treva existeix o està per venir. Les conseqüències actuals són prou importants. La Xina ha reduït les seves exportacions en un 20%, i EUA continua amb un dèficit important en la balança comercial. D’altra banda, les exportacions globals van a la baixa, fins i tot, arriba a Catalunya.
El Brexit en la seva línia, que vol dir que anem allargant la sortida “pactada”. En definitiva, com vaig dir el mes passat, és possible que s’arribi a un nou referèndum. Pel que fa a la crisi automobilística, la que afecta els països productors amb Alemanya al capdavant, crec que és la més preocupant, doncs afecta molts treballadors i, segons es pot intuir, tindrà conseqüències en el turisme internacional, però concretament en el de sol i platja.
D’altra banda la deseceleració del creixement del PIB tan a EUA com a Europa i també a Xina es va constatant a mesura que van apareixent dades, especialment pel que fa referència a indicadors de producció industrial, els quals estan per sota la mitja tant a Europa, com a Xina i també als EUA.
Aquesta desceleració o creixement molt dèbil ha afectat a les decisions, primer del Banc Central Europeu i després a la Reserva Federal Americana. En quan al primer, ha decidit endarrerir la pujada del tipus d’interès fins a finals del 2020 i, és possible que s’allarguin fins al 2021. D’altra banda la Fed ha decidit, pel que fa a l’any que som, no realitzar cap pujada de tipus. Les conseqüències més importants les pateix i patirà la Banca, perquès el seu negoci es veu afectat, i haurà de viure de les comissions i del crèdit al consum. El valor de les seves accions està tocat. No direm noms però els dos principals bancs alemanys, s’han vist obligats a fusionar-se, és a dir, el fet impossible es pot produir en el sector financer.
En definitiva, situació complexa pel que fa al creixement econòmic, tant als EUA com a la resta del món, però la recessió econòmica que semblava a tocar, s’allunya una mica.
A Espanya, tot segueix igual, ara toquen eleccions. L’economia no va malament, desceleració i creixement a la baixa, però és dels més alts de l’Europa comunitària. El servei i la construcció aguanten el ritme i el consum segueix sent el sector més important. És obvi que el turisme internacional ajuda molt i, especialment el turisme urbà, i aquest és el cas de Barcelona.
En relació al nostre sector, i si ens referim al model, uns ens anuncien “l’apocalipsi” i d’altres ens fan creure que les botigues, ara denominades físiques, continuaran sent protagonistes del món del consum. El més sensat és quedar-se en una situació intermèdia, el que cal és introduir-se en el món digital i fer el possible per mantenir i consolidar el model de ciutat compacta que ens caracteritza i que ens diferencia d’altres ciutats competidores i en les que el comerç físic hi juga un paer cabdal.
Una notícia que pot ser important, fa referència al pla de mobilitat 2020-2025, de la Generalitat que està elaborant l’autoritat de transport metropolità (ATM) de Barcelona, i que fa referència a la distribució urbana de mercaderies. La participació de la DG de comerç és fonamental a l'hora d'ordenar la distribució física dels productes a domicili al consumidor.
Per últim, la setmana del comerç, increïble. Ens ha portat novetats importants. Per un cantó, l’avantprojecte de les àrees de promoció econòmica urbana, els APEUS, un instrument de gestió d'àmbit territorial de col·laboració público-privada que esperem que vegi la llum abans de final d’any i el dia del comerç local, al qual li desitgem molts encerts i continuïtat en el present i el futur, doncs cal consolidar-lo com un dia en què el consumidor valori el paper que realitza el nostre comerç en la ciutat i en la societat del segle XXI.
Per finalitzar un prec, els canvis són importants, molt importants, tant per adaptar-se a noves situacions, com també a les noves actituds dels consumidors. Però el que cal és tenir una idea contundent del que volem fer i trobar l’instrument per poder realitzar-ho i compartir l’èxit, si escau, amb tot l’equip de treball. La intuïció en el comerç és clau. Som-hi.
Santi Pagés
Economista
|
