Farem referència en primer lloc a la situació econòmica mundial. Pel que fa a EUA, sembla que la inflació està controlada, tot i que la borsa de Wall Street segueix amb una certa inestabilitat i li costa molt recuperar la baixada espectacular de principis de febrer. Segurament la guerra comercial amb Xina per l’assumpte dels aranzels i també l’atac a Síria, juntament amb la davallada dels valors tecnològics, pels possibles impostos que se’ls ha d’aplicar, tenen tots ells molt a veure amb la inestabilitat borsari. Vull recordar que la borsa d’EUA te la virtut o el defecte de contaminar a la resta de borses, tant europees com asiàtiques, i és obvi, que de cara al consum es produeix un impacte negatiu en l’efecte riquesa de les famílies, i per tant el consum, la forma de consumir, es ressent. Recordem que a Catalunya i Espanya, una petita part de la població i de les famílies te vinculacions amb els actius financers, un 12% aproximadament. Però aquest percentatge és suficient per afectar directament al consum privat.
Pel que fa referència a Europa, no tenim grans canvis, el BCE continua comprant actius corporatius, els tipus d’interès segueixen baixos, i la inflació segueix controlada, que vol dir per sota del 2,5%. En quan a les cotitzacions dels valors de la gran distribució mundial, continuen en davallada, això vol dir que a mig termini s’esperen canvis importants, malgrat tot sembla que els seus beneficis segueixen sent prou importants.
En quan a Espanya, continua vigent el problema de la aprovació dels pressupostos. Uns pressupostos que requereixen que el PNV els hi doni el seu vist i plau, cosa que segurament farà, doncs els seus interessos estan per sobre de la seva voluntat política. Cal dir, que la seva aprovació suposaria una pujada de les pensions i altres millores socials, però, segons el meu parer, i en relació a la inversió pública, una cosa serà el que es pressuposti i l’altre, molt diferent, el que es pugui executar realment.
Per nosaltres el més important farà referència al consum privat, i després de quatre anys, es preveu que el consum creixi per sota del creixement del PIB. Un PIB que segons el previst, no arribarà al 3% d’increment. Això voldria dir que altres sectors productius, com la indústria i la construcció, haurien d’aconseguir un creixement molt important. La veritat, segueixo creient que ho veig molt difícil, doncs el consum te una participació de 2/3 del PIB del país i, segons el meu criteri, que pot ser equivocat, el consum és el veritable motor de l’activitat econòmica del país.
En quan a Barcelona i Catalunya, per les informacions que ens han arribat, sembla que aquells pronòstics negatius han quedat en res, més aviat sembla que tot va millor del que s’esperava. Ens referim fonamentalment a notícies sobre el port i l’aeroport, doncs el seu creixement no és de dos dígits, però està molt a prop. El tràfic de contenidors i de creueristes segueix a l’alça i, el de passatgers a l’aeroport continua sent prou important, amb un creixement superior al de l’aeroport de Madrid.
Pel que fa al sector hoteler, català i barceloní, les dades són positives. Continua el creixement interanual, amb un increment més important dels turistes internacionals i en canvi més reduït dels nacionals. Recordem que en el cas de Barcelona, la proporció del 80-20, és a dir, 80 internacional i 20 nacional, és la que es va mantenint des dels anys 2000, i això és bo, doncs demostra que Barcelona aporta entrada de divises i això és positiu per l’economia de l’estat espanyol.
No tan bones notícies són les que afecten al sector del retail. El fred i el mal temps continuen i els efectes sobre el sector de la moda i l’equipament de la persona són evidents. Molt poques botigues-empreses, aconsegueixen acomplir amb els seus objectius de venda.
En general, com ens diu l’Indicador de Comertia, la tendència és encara positiva, però si ho comparem amb els darrers anys, es nota que aquesta tendència va mes a mes en continu descens.
Per últim, cal dir, que la Setmana Santa ha caigut a finals de març. La restauració ha anat prou bé, la temporada de les estacions d’esquí molt bona, en gent i facturació i, podríem afegir, que no tots els sectors poden anar bé. Quan uns van en positiu, en tenim d’altres que van en negatiu. Tot és qüestió de la renda familiar disponible, la vaca no dona per tant. El que cal és continuar pedalant i creure en les nostres possibilitats, el nostre sector es mereix que les coses vagin millor, doncs el procés d’adaptació a noves situacions és un constant en el món econòmic que ens toca viure..
Santi Pagés
Economista
|
