|
Qui em comença a explicar la història d'UDON?
Pascual: Va ser una espècie d'accident. La primera connexió amb UDON ve per part del meu pare. Ell té relació comercial amb la marca japonesa Honda des de fa més de 40 anys. Jo mateix, en acabar els estudis, vaig treballar un temps a la central europea de la marca. Després vaig tornar a Barcelona i vaig estar buscant feina unes setmanes. El meu pare, en un viatge al Japó, em va trucar per dir-me que havia arribat bé a la destinació i, de passada, em va parlar del bons que eren els fideus japonesos, animant-me a obrir un establiment o una cadena d'ells. Però la idea va quedar parada, perquè jo no sabia res d'aquest negoci. Un dia, el meu pare va trucar al seu amic, el pare de Jordi Vidal ...
Així va entrar la família Vidal en escena.
Vidal: Per la meva part, la meva família està vinculada al món de l'hostaleria (el Grup Soteras, de Castelldefels) i, després d'uns anys dedicat a la gestió hotelera, jo volia començar un nou projecte. Un dia li vaig dir al meu pare que volia canviar d'activitat i ell em va comentar que havia parlat amb el pare de Jordi Pascual sobre construir una cadena de restaurants de fideus japonesos. Acabem ajuntant-nos els quatre en un restaurant del Born de Barcelona. Vam sortir d'allà amb ganes d'estudiar els pros i els contres del projecte. Amb Jordi (Pascual) no ens coneixíem, però compartíem valors. Han passat 14 anys de "matrimoni" professional. I gràcies als nostres pares estem aquí asseguts avui. Ells sabien que podríem funcionar perfectament junts i van ser els precursors del negoci.
Quan van començar, existien ja nombrosos restaurants asiàtics a Barcelona. No van sentir vertigen en muntar un negoci de menjar tan llunyana i, alhora, tan competida?
Pascual: Fa uns 30 anys el sushi va arribar a Espanya. Crec que el primer restaurant que van obrir a Barcelona va ser el Yashima. I em sembla que el sushi era un producte difícil per a un mercat com l'espanyol, en tant que el concepte del peix cru estranyava molt llavors. Però el concepte de UDON complia diversos requisits. D'una banda, el producte central és la pasta (els fideus), que agraden a tothom. De l'altra, és un producte assequible, amb un preu de venda al públic que permet arribar a tots els públics. També és un concepte diferenciat, perquè el tracte de les tallarines japonesos és diferent del de la pasta italiana que coneixem. I a nivell operatiu, els restaurants tenen una relativa senzillesa de maneig. Tot això ens feia pensar que el concepte era escalable. Mai vam començar aquest projecte pensant en un únic restaurant; vèiem una cadena.
Vidal: Jo recordo que fa 14 anys el meu pensament era el de no ficar-me mai en un negoci de restauració. La meva família és hotelera des de 1915 i sempre ho vaig veure com una activitat molt complicada i exigent. Però la idea, tal com la va exposar el pare d'en Jordi, em va agradar moltíssim. A Espanya no hi havia cap referent amb qui comparar-nos. Era un concepte molt original, que no existia i que tenia molta versatilitat i creativitat per davant. Portem ja més de 300 plats creats en aquests 14 anys, i seguim creant-amb la mateixa il·lusió. Un bon preu, un bon producte, un concepte potent ... Ajuntant visions madurem una idea i la plasmem en el business plan, que és un document obligatori en iniciar qualsevol projecte.
Com s'ha anat adaptant aquest business pla als canvis en la demanda de la gent?
Pascual: L'únic que no hem canviat del business pla ha estat l'ànima. Al principi, com ara, parlàvem de cuina saludable, d'ambient agradable i de servei distès però professional. Tot això s'ha conservat sense canvis. L'adaptació del concepte s'ha produït perquè quan va néixer era una cosa molt radical. Quan dèiem que anàvem a posar un restaurant de "noodles" (tallarines, en anglès), on tothom compartiria taula i s'asseuria en un banc, i no es podria fumar, ni es serviria cafè, la gent se sorprenia molt. Tot això va ser 3 o 4 anys de la prohibició de fumar en llocs públics.
A mesura que hem crescut i nacionalitzant el concepte, ens hem adonat que Barcelona és una ciutat peculiar dins d'Espanya, i que el Born és un barri peculiar dins de Barcelona i hem hagut d'adaptar, en conseqüència, el concepte a cada lloc . Però vam mantenir sempre l'ànima. Aquesta és la clau del nostre pla de negoci.
El seu model es basa en una combinació de franquícies amb locals de propietat. Com aconsegueixen tenir un control complet sobre la qualitat, els ingredients, els processos, etc. d'aquest 'ànima' de negoci?
Vidal: Una de les claus és la de no fer distincions entre franquícies i restaurants propis. Tots els locals han de ser iguals, i això forma part del nostre compromís amb l'honestedat: volem que tots els restaurants gaudeixin del millor producte al mateix preu. Tot ha de passar pels mateixos protocol.
Més informació »
Font: Feedback Today |
