Fundada el 1885, Santiveri és pionera en alimentació natural i dietètica. La seva clau de l'èxit rau en la capacitat per adaptar-se als corrents del mercat i en l'aposta per l'I + D.
Per a la família Santiveri rendir-se mai va ser una opció. Potser per això l'empresa d'alimentació ha estat capaç de sortejar tres guerres, amb expropiació inclosa, i reinventar-fins als nostres dies. El primer que va demostrar el seu esperit de lluita va ser Jaume Santiveri, el fundador de la companyia, al qual els metges van diagnosticar una malaltia pulmonar incurable amb prou feines 25 anys. Santiveri, que era propietari d'una camiseria a Barcelona, va decidir viatjar a un balneari alemany on s'administraven teràpies naturals. Allà es va recuperar del tot, així que quan va tornar a Espanya va fundar una botiga de dietètica i alimentació natural en què divulgava els avantatges dels mètodes naturistes.
Corria l'any 1885 i a partir de llavors l'empresa va créixer ràpidament. Va crear una xarxa de més de 100 botigues per tot Espanya, aplicant un model de negoci basat en l'exclusivitat per zona, que es podria considerar com l'avantsala de les franquícies actuals. Però amb l'arribada de la Guerra Civil, la fàbrica va ser confiscada i desvalisada i la seva xarxa de franquícies, destrossada.
Tornar a començar
Els hereus del fundador, que va morir en la disputa, es van negar a tirar la tovallola. Al costat d'un grapat de treballadors van aconseguir sobreviure dedicant-se a un negoci paral·lel, el transport de mercaderies, amb dos camions aconseguits en una subhasta de guerra. D'aquesta manera, van aconseguir reconstruir l'empresa.
En aquest procés de recuperació del malt va jugar un paper clau. "Va tenir molt èxit perquè permetia substituir el cafè, que després de la guerra era molt car", explica Jorge Torres, actual president de Santiveri i besnét del fundador. L'empresa compta avui amb prop de 900 referències de producte amb una alta rotació que es distribueixen en quatre gammes de negoci: alimentació, complements alimentaris, plantes medicinals i cosmètica natural.
El responsable de l'empresa és conscient que tard o d'hora haurà d'entrar en la venda online, però fins ara es resisteix a fer-ho. Considera que la venda dels seus productes requereix d'orientació i que l'etiqueta no és suficient per entendre les seves aplicacions. Tant és així que Santiveri compta amb una plataforma en línia (Campus Santiveri) on penja material docent per mantenir informats els venedors de la marca.
Una de les seves senyes d'identitat és l'aposta per l'R + D, que li permet no només adaptar-se a la normativa vigent, sinó desenvolupar nous aliments que es caracteritzen pel seu sabor i perfil nutricional. En aquest sentit, l'empresa ha estat pionera en el llançament de diversos productes que posteriorment han acabat fent-se populars en els supermercats. "És el que ens va passar amb la margarina. Vam ser número u, però després la competència es va posar a fabricar-", comenta Torres. L'empresa afronta aquest problema amb estoïcisme. "Quan les multinacionals ens copien, el que fem és innovar i treure un altre producte. Sabem que arribarà a dalt de tot en vendes i que després ens ho copiaran. Però quan això passi, traurem un altre", explica Torres.
Catalana i espanyola
L'empresa barcelonina elabora la major part dels seus productes a la seva fàbrica de Peñafiel (Valladolid) i se sent tant catalana com espanyola. "Alguns diuen que no som catalans i altres a l'inrevés. D'alguna manera estem al mig. Segurament afecti d'alguna manera a les vendes, però no hem entrat a calcular", comenta Torres. Del que no cap dubte és que Santiveri té una forta vocació internacional. Compta amb una filial a Itàlia i una altra a Mèxic, i exporta a més de 40 països.
Font: Expansión |
