Quan l'any 1990 aquest suec nouvingut a Espanya deia la paraula te ningú no l'entenia. 27 anys i 55 botigues després s'ha convertit en la beguda de moda.
L'esmorzar era el moment més important del dia a casa de Per Sundmalm, a Estocolm. Ell, els seus quatre germans i els seus pares llegien el diari, xerraven i prenien te. En acabar els seus estudis d'Empresarials, va venir a Espanya i es va instal·lar a Barcelona, però sentia nostàlgia d'aquest te que bevia a Suècia. "Espanya ja era un país gastronòmic i vinícola, sabia que el món del te tenia cabuda". Es va associar amb un importador de tes de Sri Lanka i va començar a vendre més de 100 varietats en un local del Barri de Gràcia el 1990. "No sé si per el meu castellà o perquè no hi havia res de tradició, però quan deia la paraula te, ni m'entenien". Encara que fos per pur exotisme -els veïns el veien com un marcià-, va fer una clientela que després de més de 25 anys li ha permès obrir més de 50 botigues i tenir un pla d'expansió internacional a Brasil i Itàlia.
- Quin tipus de persones entraven a la seva botiga l'any 1990?
Curiosos als quals els cridava l'atenció el local: d'estil rústic i amb mobles de fusta reciclats, dels quals es va encarregar el meu germà, un fuster especialitzat en el disseny d'interiors de vaixells. També entrava gent per dir que m'havia equivocat, que no funcionaria perquè ningú prenia te; i molts altres buscaven un remei perquè pensaven que era un herbolari. Jo feia servir la mateixa tècnica de venda que inculco ara als meus empleats: mai diguis no. ¿Que volen alguna cosa per al dolor de l'estómac? Doncs els obres una llauna de te perquè s'enamorin de l'aroma i després comprenguin que el te, a més de salut, és plaer. No és un producte per posar a un prestatge, necessita pedagogia.
- ¿Ni en un prestatge virtual?
Tenim botiga “online”, però això representa una ínfima part del nostre negoci. Com aconseguim ficar a la llauna el nas d'un client per Internet? Aquest és l'objectiu, buscar una cerimònia del te omnicanal perquè el tracte personal amb el client és bàsic i no volem perdre-ho perquè la gran part de les persones que entren a les nostres botigues compren. Ara estem negociant amb una plataforma de venda flash que ens permeti assolir a més gent i obrir aquest món al digital. Ser pioners en alguna cosa no vol dir que puguis dormir.
- Tot i que Espanya està en els últims llocs d'Europa en consum de te.
Sí, només a Grècia l'índex és més baix. L'important és que està creixent i que hem viscut un superboom perquè s'ha convertit en un producte d'estil de vida. El consum en volum està una mica parat, però en qualitat està creixent i això és positiu per a nosaltres, que venem producte gourmet.
- Quin és el principal competidor del te?
L'aigua. El te és la beguda més demanada en el món després de l'aigua gràcies a Orient. I una de les begudes més barates que hi ha; un paquet que et dóna per a 50 tasses pot costar cinc euros.
- I a més està de moda.
Tea Shop és l'actor més llatí del món del te. Hi ha empreses molt angleses i clàssiques, però nosaltres trenquem les regles. Un gran percentatge del nostre comerç electrònic ve de fora d'Espanya, perquè en altres països no es troben aquestes mescles.
- Parlant de mescles, què fa un suec a Espanya?
Sempre em va agradar l'idioma i la cultura mediterrània -i si, a més la seva núvia era espanyola-. La meva altra opció era treballar en un banc amb jaqueta i corbata a Estocolm. I després sempre hi ha un component d'atzar.
Al principi, vaig aconseguir la llicència per importar més de 100 tipus de tes gràcies al fet que el funcionari havia caçat un ant a Suècia i li semblaven simpàtics els suecs.
- Per seguir en el regne animal, algun peix gros li ha ofert comprar la seva companyia?
He tingut temptacions, però en un projecte ha d'haver alguna cosa més que un pla d'expansió i beneficis. Necessites lliurament, compromís i ambició. Dit això, com a empresari no pots tancar-te a una venda o una associació. Si algú amb capital vingués i digués, "poso els diners per expandir a la Xina", diria que sí.
- ¿I les seves filles què diuen?
Són petites (16 i 12 anys) i tenen llibertat per a ser metges, artistes o el que vulguin, encara que els faig veure que és un privilegi treballar en una cosa que comença amb un full molt poc sexy i que acaba en una experiència. Aquí hi ha lloc per a perfils més creatius, analítics ...
Et posaré un exemple: molts dels nostres franquiciats tenen més d'una botiga de Tea Shop. Pots enganyar a algú una vegada, però ¿dos cops? Hi ha recorregut perquè el te és un producte molt de futur.
- Tenir un negoci propi és una dosi extra de teïna per les nits?
Dormo molt bé perquè no he d'amagar-me ni avergonyir-me de res: venc salut i benestar.
Font: Expansión
|
